|
PRIMER CD DE "SURTI COM SURTI" |
|
|
|
NOTA DE PREMSA 5/7/2009
El grup de música popular Surti com Surti
presenta el disc “Al peu del Cadí”
El grup de música
tradicional i popular del Pirineu Surti com Surti presentarà
aquest divendres a la Seu d’Urgell el seu primer treball
discogràfic, “Al peu del Cadí. Balls i cançons de muntanya i de
festa major”. El disc inclou 22 peces, entre les quals hi
figuren cançons tan conegudes com El gall negre, La
cirereta, El gitano i El llodrigó. La
iniciativa, l’edició i la tria han estat d’Irene Serra i Roger
Biosca i compten amb el suport dels segells discogràfics Temps
Record i Vesc i la col·laboració de l’Institut Català de les
Indústries Culturals i el Consell Comarcal de l’Alt Urgell.
El conjunt Surti com Surti
està integrat per Francesc Sanvicens (Ferrer del Quer),
Trini Travé i Josep Garcia (Jaumet de Tuixent). Tots tres
tenen el Cadí del títol del disc com a referent: Sanvicens, de
78 anys, és fill del Querforadat; Trini Travé és nascuda a
Torres d’Alàs; i Pep Jaumet, de 81 anys, és de Tuixent,
al vessant sud de la serralada. En el disc també hi fan una
col·laboració els pastors músics Joan Piella (Pipa) i
Ernest Sitges i la cantant Margarida Darré, tots ells vinculats
a la música tradicional de muntanya.
“Vam veure actuar per
primer cop els Surti com Surti a la trobada anual que a finals
de tardor celebren al Pla d’Anyella els pastors d’ovelles i
vaques que hi solen dur a pasturar els seus ramats durant
l’estiu”, recorden els promotors del disc, Irene Serra i Roger Biosca. “Moltes de les cançons i balls del seu repertori –afegeixen-
ja han estat inventariats i versionats per bons músics, però
fins avui no havien estat enregistrats en la versió més propera
a l’original, perquè en Jaumet, la Trini i el Ferrer els han
après dels seus padrins i dels pastors transhumants”.
Els Surti com Surti
ofereixen els seus concerts arreu del Pirineu, on són molt
coneguts i estimats. Justament dissabte passat van actuar a la Trobada de Cançoners, Romancers i Cantautors de Bescaran, on van
quedar en segon lloc a la votació popular per al premi Bescaran
Cançoner, només superats pel cantautor murcià David Moya. La
seva peça més celebrada va ser El llodrigó, “una cançó una mica
verda”, com prèviament ja va advertir Pep Jaumet.
L’acte de presentació del disc tindrà lloc
divendres, dia 17, a les vuit del vespre, al Consell Comarcal de
l’Alt Urgell.
La Seu d’Urgell, 14 de juliol de 2009. |
|
PORTADA Y CONTRAPORTADA DEL CD
 |
|
 |
|
CARTEL DE PRESENTACIÓN
 |
|
|
| FOTOS DEL DIA DE LA PRESENTACIÓN DEL
CD |
|
|
|
|
|
|
|
|
LETRAS DE LAS CANCIONES DEL CD |
|
cd-1:
Les corrandes
Aquí
dalt de la muntanya
sempre
jo m’hi trobo bé,
amb el
porró i la pitxella
i
l’hostalera també.
Tra-la-la-la
la-la-la-la-ra
tra-la-la
la-la-la-la,
tra-la-la-
la-la-la-la-ra
tra-la-la
la-la-la-la.
A la
fira d’Organyà
jo no
hi penso tornar més
per
comprar una vaca bona
ja en
vaig haver de pagar tres.
Tra-la-la….
Vós
que esteu al llit cotxada
jo
m’estic morint de fred
i amb
les mans a la butxaca
repenjat a la paret.
Tra-la-la-la
…
Ai
mares que en teniu filles
no les
dau a cap traginer
que
així com fan amb la mula
també
peguen la muller.
Tra-la-la-la
…
Aquí
dalt de la muntanya
m’hi
volien fer casar,
la que
em donen no m’agrada
la que
vull no em volen donar.
Tra-la-la-la
…
Pels
carrers de Barcelona,
van
sentir cantar un put-put
i era
un collons de vella
que
escanyava un geperut.
Tra-la-la-la…
Les
noies de Martinet
totes
van a pixar al riu
i les
de la Seu es queixen
que
els hi baixa tot lleixiu.
Tra-la-la-la
…
Una
vella molt revella
s’enfilava parets amunt
i amb
la ràbia que en pujava
s’arrencava els pèls del cul.
Tra-la-la-la
…
El
Ramon i l’Antonieta
ja es
van perdre a cal Rosal
i els
van trobar agarbonats
a
l’obaga de Queralt.
Tra-la-la-la
…
Veu:
Josep Garcia; acordió diatònic, bombo i platerets:
Francesc Sanvicens; acordió cromàtic: Trini Travé
|
cd-2:
Les cobles d’en Peirot
Lo Peirot
aixeca guerra
té els
soldats aquartelats
entre
boscos i riberes
té los
passos ben tancats.
Ell n’és
molt venerat,
la digo
digo digo digo,
ell n’és
molt venerat
o per
força o per grat.
Han
plantat la infermeria
en el
poble de Casovall,
i lo
barber de Saulet
i lo
metge de Casovall
li fan lo
caldo a Gramós
la digo
digo digo digo,
li fan lo
caldo a Gramós
que no hi
posen carn ni os.
A Sarroca
de Bellera
se lleven
a mitja nit
perquè no
han sopat al vespre
i la fam
los treu del llit.
Minyons
així ho hem de dir
la digo
digo digo digo,
minyons
així ho hem de dir
no
n’ompliren cap bací.
Peirot té
una gran taleia
amb el
cavall de Miravall,
ell li fa
el gasto de teia
si li’n
vol vendre el cavall.
L’euga
que n’hauran tractat
la digo
digo digo digo,
l’euga
que n’hauran tractat
lo cavall
fa de criat.
Si aneu a
Vilaller
la meitat
són cavallers
ara han
fet la iglesia nova
ja no
se’ls podrà dir res.
I en el
dia de mercat
la digo
digo digo digo,
i en el
dia de mercat
casi tots
tenen el gat.
Ja s’en
passa cap a Borra
I se’n va
a cal Garbot
els
demana cansalada
i diu que
no han mort el porc.
Ja se’n
va ja el garbotet
la digo
digo digo digo,
ja se’n
va ja el garbotet
i els
demana un gotet.
Veu:
Josep Garcia; acordió diatònic, bombo i platerets:
Francesc Sanvicens; acordió cromàtic: Trini Travé |
|
cd-3: Un carreter català
Era un
carretera català, català
molt
alegre i divertit, divertit,
en trobà
una nena jove
per les
carreres de Vic,
en trobà
una nena jove
per les
carreres de Vic.
La nena
com que era jove
no podia
seguir el pas, seguir el pas,
l’agafà i
la pujà al carro
pensant
tu l’estrenaràs,
l’agafà i
la pujà al carro
pensant
tu l’estrenaràs.
Quan dalt
del carro va ser-ne
cossa
ve, cossa va,
com més
cosses ne tirava
més
trempava el carreter,
com més
cosses ne tirava
més
trempava el carreter.
I al cap
de set o vuit dies,
el
carreter a l’hospital, a l’hospital,
per veure
si li trobaven
el remei
per aquell mal,
per veure
si li trobaven
el remei
per aquell mal.
El remei
ja li trobaren:
això
s’haurà de tallar, de tallar.
Per
l’amor de Déu sia,
això
deixeu-m’ho estar,
per
l’amor de Déu sia,
això
deixeu-m’ho estar,
Je en veu
a venir dos metges
amb
xerracs i ganivets, i ganivets.
On van
aquests fills de puta
que em
volen tallar el xiulet?
On van
aquests fills de puta
que em
volen tallar el xiulet?
I a la
primera passada,
sense cap
compassió, compassió,
ja es va
quedar arrasat
pitjor
que un petit bastó,
ja es va
quedar arrasat
pitjor
que un petit bastó.
I
aquestes són les ventures
que en
tenen molts carreters, carreters,
que molts
porten dos rellotges
i no
saben l’hora que és,
que molts
porten dos rellotges
i no
saben l’hora que és.
Veu: Josep Garcia;
acordió diatònic, bombo i platerets: Francesc Sanvicens;
acordió cromàtic: Trini Travé |
cd-4:
Pels carrers de Freixenet
Pels carrers de
Freixenet
una noia guapa hi
ha
que per nom es diu
Antònia
i ara diu que es
vol casar.
Porta puntes als
enagos
i vidrets en el
gipó
perquè el seu Joan
l’estimi
que li’n faci un
petó.
En Joan ne té una
escala
per pujar a dalt
del campanar
per veure més bé
l’Antònia
quan se’n posa a
pentinar.
La pinta li’n cau
a terra,
en Joan li va a
collir
i en la falda de
l’Antònia
en Joan s’hi va
adormir.
Tu fossis noia
callada
no diguessis res a
ningú,
compraríem una
nena
per diverti’ns-hi
jo i tu
Si la mare te’n
pregunta
aquesta nena de
qui és,
tu li’n podes
contestar-li
que no n’heu de
fer-ne res.
Si el teu pare
te’n pregunta
aquesta nena de
qui és,
diu-li que era
sota un barco
deurà ser dels
mariners,
diu-li que era
sota un barco
deurà ser dels
mariners.
Veu: Margarida Darré
|
|
cd-6:
Violeta hermosa
Vós, pastoret, que l’heu vista passar,
pastoreta jo l’he vist,
pastoreta
jo també.
Tristeta de mi,
tristeta de mi,
amor si te’n vas,
no ploris nineta
que amor trobaràs.
(bis)
Que feliç n’és el pastor, pastor,
quan troba son amor, son amor
que no sent mai el fred
ni tampoc
la calor.
A dins el bosc hi havia unes violetes
que van
néixer de l’amor.
La violeta hermosa
n’és filla de l’amor
criada dins les mates
que són a dins del bosc.
(bis)
Busqueu, busqueu, busqueu
papallonetes,
busqueu floretes
d’aquest color, d’aquest color,
que aquí n’hi ha, que aquí n’hi ha,
que aquí n’hi ha, que aquí n’hi ha,
la flor
d’un papalló.
Nineta el teu color
em té el cor robat
per dar-me ton amor
més dolç
que el meu rosat.
Veu:
Josep Garcia
|
cd-7: La
cirereta
Deixa que
et besi, nineta,
la
cirereta de ta boqueta,
jo més
petons te’n faria
que
fruits tindria cap cirerer.
Quan la
nit de Sant Joan és arribada,
no hi ha
noia que no estigui enamorada
si és un
jove que la vol,
és per
dir-li que a ella sol
l’ompliria de petons i d’abraçades.
(bis)
Deixa que
et posi, nineta,
enamorada
i boniqueta,
a la
boqueta una floreta,
més
petons jo te’n faria
que
fruits tindria cap cirerer.
(bis)
Quan la
nit de Sant Joan és arribada
(…)
Veu: Josep Garcia;
acordió diatònic, bombo i platerets: Francesc Sanvicens;
acordió cromàtic: Trini Travé
|
|
cd-8:
El gitano (La desgràcia d’un pobre
home)
La desgràcia d’un pobre home
té una filla per casar,
enamorada d’un gitano
que no la pot desoblidar.
Escolta filla meva
dos paraules te’n vull dir
que de l’ofici de gitano
trobaràs més bon partit.
Tu que estàs avesadeta
a dormir amb bon matalàs,
casadeta amb un gitanio
a la palla dormiràs.
Si a la palla haig de dormir,
res no se m’importa a mi
si el meu cor sempre em desitja
un gitano per marit.
Tu que estàs avesadeta
a cuinar-ne uns bons fogons,
casadeta amb un gitano
cuinaràs per’quells racons.
Si als racons haig de cuinar,
res no se m’importa a mi
si el meu cor sempre em desitja
un gitano per marit.
Tu que estàs avesadeta
a menjar-ne uns bons bocins,
casadeta amb un gitano
menjaràs rucs i pollins.
Si pollins haig de menjar,
res no se m’importa a mi
si el meu cor sempre em desitja
un gitano per marit.
Tu que estàs avesadeta
a portar-ne rics calçats,
casadeta amb un gitano
ben descalçadeta iràs.
Si descalça jo haig d’anar,
res no se m’importa a mi
si el meu cor sempre em desitja
un gitano per marit.
Tu que estàs avesadeta
a anar a missa major,
casadeta amb un gitano
no veuràs mai més rector.
Si rector mai més veuré,
res no se m’importa a mi
si el meu cor sempre em desitja
un gitano per marit.
Ja vindran mercats i fires
tu també hi hauràs d’anar,
carregada de canalla
i amb el cistelló al braç.
Si el cistelló haig de dur,
res no se m’importa a mi
jo estic boja pel gitano
i el gitano boig per mi.
(bis)
Veus: Josep Garcia i
Trini Travé; acordió diatònic, bombo i platerets:
Francesc Sanvicens; acordió cromàtic: Trini Travé |
cd-9:
El gall negre
El dia de Cinquagesme
a Solanell vàrem anar,
i un gall negre va sortir a la porta
que ens volia fer agafar.
Fora d'aquí, fora d'aquí, fora d'aquí,
si no voleu venir al rosari.
Fora d'aquí, fora d'aquí, fora d'aquí,
si al rosari no voleu venir.
Nosaltres teníem raó,
vàrem fer una gran resistència,
nosaltres teníem raó
però el capellà tenia el bastó.
I un gall negre va sortir a la porta,
mig en camisa, mig en camisa,
i un gall negre va sortir a la porta,
mig en camisa, i ens va dir:
(bis)
Fora d'aquí, fora d'aquí, fora d'aquí,
si no voleu venir al rosari.
Fora d'aquí, fora d'aquí, fora d'aquí,
si al rosari no voleu venir.
Si no voleu marxar,
espereu-vos una miqueta,
si no voleu marxar,
la justícia ja us en traurà.
I un gall negre va sortir a la porta,
mig en camisa, mig en camisa,
i un gall negre va sortir a la porta,
mig en camisa, i ens va dir.
(bis)
Veu: Josep Garcia;
acordió diatònic, bombo i platerets: Francesc Sanvicens;
acordió cromàtic: Trini Travé
|
|
cd-10:
El vicari de Prullans
El vicari de Prullans
si n’ha fet una de bona
s’ha llevat de bon dematí
a confessar una pobra dona,
i embotonau,
i els botons de la camisola
el repunt del mig de la vora
i embotonau.
S’ha llevat de bon dematí
a confessar una pobra dona
i mentre l’estava confessanmt
ja hi arriba lo seu home,
i embotonau…
I mentre l’estava confessanmt
ja hi arriba lo seu home.
Què hi feu aquí senyor vicari?
Què hi feu aquí en aquestes hores?
i embotonau…
Què hi feu aquí senyor vicari?
Què hi feu aquí en aquestes hores?
I aquí estava confessant
a la pobra de la vostra dona
que si no li’n dono remei
d’aquí una hora serà morta,
i embotonau…
Que si no li’n dono remei
d’aquí una hora serà morta.
I el remei que li’n daré
fotre-li un tret amb la pistola,
i embotonau…
I el remei que li’n daré
fotre-li un tret amb la pistola.
I en sentir això el vicari
la finestra li en sap bona,
i embotonau…
I en sentir això el vicari
la finestra li en sap bona
ja s’agafa carrer avall
tot corrent com un dimoni,
i embotonau…
Ja s’agafa carrer avall
tot corrent com un dimoni
I a on va senyor vicari?
I a on va en aquestes hores?
i embotonau…
I a on va senyor vicari?
I a on va en aquestes hores?
I aquí dalt hi ha un home boig
que em vol llevar la corona,
i embotonau…
I aquí dalt hi ha un home boig
que em vol llevar la corona
i ho vol fer amb una destral
perquè surti més rodona,
i embotonau!
Veu i pandereta: Ernest Sitges
|
cd-12: La punta i l’agulla
El
dia de Sant Joan,
ara
va la punta,
n’és un dia d’alegria,
la punta i l’agulla
d’aquella modista.
Jo
me’n baixo carrer avall
ara
va la punta,
per
veure si li’n veuria
la punta i l’agulla
d’aquella modista.
Jo
la veig dalt d’un balcó,
ara
va la punta,
a
dalt d’un balcó que hi cosia
la punta i l’agulla
d’aquella modista.
Jo
li dic si puc pujar,
ara
va la punta,
i
amb el cap me’n diu que sí,
la
punta i l’agulla d’aquella modista.
Jo
ja pujo escala amunt,
ara
va la punta,
cap
allà on ella hi cosia,
la punta i l’agulla
d’aquella modista.
Per
mitjà m’emporto un banc,
ara
va la punta,
però per ella una cadira,
la punta i l’agulla
d’aquella modista.
Per
mi me’n porta pa blanc,
ara
va la punta,
però per ella llonganissa,
la punta i l’agulla
d’aquella modista.
Jo
li aixeco el davantal,
ara
va la punta,
i
ella s’aixeca les faldilles,
la punta i l’agulla
d’aquella modista.
Jo
li aixeco els enaguets,
ara
va la punta,
ella s’aixeca la camisa,
la punta i l’agulla
d’aquella modista.
Jo
li veig un ull ‘clucat,
ara
va la punta,
i
un altre que si li obria,
la punta i l’agulla
d’aquella modista.
Veu:
Margarida Darré
|
|
cd-13: Marieta
Marieta, fes-te alteta,
que el teu pare et vol casar
amb un mosso de Sopeira
que pujave a segar.
Mare, mare,
feu les trenes,
mare, mare
feu-les bé,
que el dissabte tindré carta
i el diumenge em casaré.
Santonet diu el peraire
tu seràs el majoral,
Agustinet lo primaire
s’ha d’anar a buscar cavall.
La ruqueta de l ’arreuaire
no sé li el podrà portar,
reclameu-vos amb els d’Irgo
i que el baixin a llogar.
Marieta, fes-te alteta,
que el teu pare et vol casar
amb un mosso de Sopeira
que pujave a segar.
Mare, mare...(bis)
Veu: Josep Garcia; acordió diatònic,
bombo i platerets: Francesc Sanvicens; acordió cromàtic:
Trini Travé |
cd-15: Pepeta
Ai Pepeta, ai Pepeta,
quan te veig el cor em peta.
Tant si et peta, com si no,
escolta aquesta cançó.
(bis)
El Pepet i la Pepeta
es volen emmaridar,
la Pepeta porta pressa
i en Pepet s’ho vol pensar.
Quan passen li pregunten
mai no sap dir què farà,
li fa por que resulti
una pepa de cartró.
Ai Pepeta...
(bis)
Les noies d’avui en dia
totes volen presumir,
que en són noies molt modernes
i ni un fil saben cosir.
Ai Pepeta...
Veu: Josep Garcia;
acordió diatònic, bombo i platerets: Francesc Sanvicens;
acordió cromàtic: Trini Travé
|
|
cd-16:
Una casa de pagès
Una casa de pagès tenen un mosso,
tenen un mosso,
diu que li donen per sopar escudella agra,
tra-la-ra la-ra-la-lai
tra-la-la-ra
Si se’n van a treballar
el mosso i l’amo, el mosso i l’amo,
quan ha set a mig treball
se’m posa a jaure,
tra-la-ra la-ra-la-lai
tra-la-la-ra.
Quan ha set a mig treball
se’m posa a jaure, se’m posa a jaure,
ai mosso si estàs malalt
vés-te’n a casa,
tra-la-ra la-ra-la-lai
tra-la-la-ra.
Ai mosso si estàs malalt
vés-te’n a casa, vés-te’n a casa,
fes-te’n coure un parell d’ous
per la criada,
tra-la-ra la-ra-la-lai
tra-la-la-ra.
Fes-te’n coure un parell d’ous
per la criada, per la criada,
si no en tens prou d’un parell
posa-n’hi quatre,
tra-la-ra la-ra-la-lai
tra-la-la-ra.
L’amo dóna una volta al bosc
se’n torna a casa, se’n torna a casa,
ja en trob el mosso al llit
i mal que estava,
tra-la-ra la-ra-la-lai
tra-la-la-ra.
En trob el mosso al llit
i mal que estava, i mal que estava,
la mestressa en un costat
criada a l’altre,
tra-la-ra la-ra-la-lai
tra-la-la-ra.
La mestressa en un costat
criada a l’altre, criada a l’altre,
i l’amo quan veu això
s’hi escabellava,
tra-la-ra la-ra-la-lai
tra-la-la-ra.
I l’amo quan veu això
s’hi escabellava, s’hi escabellava,
ai mosso comptem comptem
fora de casa,
tra-la-ra la-ra-la-lai
tra-la-la-ra.
Ai mosso comptem comptem
fora de casa, fora de casa,
però si jo tinc de marxar
vull la criada,
tra-la-ra la-ra-la-lai
tra-la-la-ra.
Però si jo tinc de marxar
vull la criada, vull la criada.
Emmenete’n mestressa i tot
‘neu
al diable,
tra-la-ra la-ra-la-lai
tra-la-la-ra.
Veu: Margarida Darré |
cd-18:
Muntanyes
catalanes
Dalt de les muntanyes catalanes
hi ha una pastoreta que enamora,
també hi ha un galan que l’acompanya
i li’n roba el cor a la pastora.
Viuen entremig de les muntanyes
plenes de roses i de galans,
mentre el pastor i la pastora
dins de la cabanya es fan l’amor (bis)
Pobre pageset que tant treballa
diu que per la vida perd la vida,
mentre el jovent balla la sardana
ell llueix l’hermosa barretina.
A la plaça ballen la sardana
plena de roses i de brillants,
mentre el jovent i la jovena
dins de la cabanya es fan l’amor (bis)
Veu: Josep Garcia
|
|
cd-19:
La modista de
Balaguer
Mare, mare, mare vine,
mare vine, mare vine.
Mare, mare, mare vine,
mare vine i ho veuràs.
Mare, mare, mare vine,
mare vine, mare vine,
tota pleneta de polvos
pel davant i pel detràs.
Una modista
de Balaguer
per quatre quartos
s'ho deixa fer (bis)
Mare, mare, mare, vine ...
Una modista
de Balaguer
per quatre quartos
balla el piler.
Una modista
del ringo-rango
per quatre duros
balla el fandango.
Mare, mare, mare, vine...
Veu: Josep Garcia;
acordió diatònic: Francesc Sanvicens; acordió cromàtic:
Trini Travé
|
cd-20:
La sargantana
Si voleu saber un cuento
jo bé us el diré,
no en vull cap pesseta
ni tampoc cap diner.
I el que em convindria
n´és un got d’aiguardent,
i d’aquesta manera
us l ‘aniré dient.
Busqueu sargantanes
per los pedreguers
que si tenen dues cues
valen molts diners.
I a Gòsol les compren
I en paguen bon preu,
busqueu sargantanes
minyons si en trobeu.
D’una sargantana,
en una ocasió,
n’han dat dotze duros
val més que un moltó.
I ara se’ls ha morta,
ai, quin desconsol!,
per una sargantana
s’han posat de dol.
I aquesta gent diuen
que n’eren poc enlletrats,
i ara se’ls en riuen,
diuen que els han enganyat.
Qui n´és més de plànyer
n’és lo pobre Jaumet,
que no en sap de lletra
però es creu aquest fet.
Ell sempre somnia
ser un gros ramader,
a comprar-ne matxos
i moltons també.
En totes les terres,
Andorra i Pallars,
i a totes les fires
de treure-hi el nas.
I al poble de Gòsol
no hi ha hagut mai senyors,
però des d’aquesta feta
segur que n’hi ha dos.
Portaran geca llarga
i barret rodó,
i al encontrar-los
els direm senyors.
Veu: Ernest Sitges; acordió diatònic,
bombo i platerets: Francesc Sanvicens
|
|
cd-21:
Perdiueta novelleta
Perdiueta novelleta,
a la muntanya canteu (bis)
Baixeu a la terra plana,
i els tristos aconsoleu (bis)
Boniqueta en sou minyona,
tant amb llum com sense llum (bis)
Pareixeu una roseta
collida en el mes de juny (bis)
I a l’amo d’aquesta casa
un do li’n vull demanar (bis)
Si me’n vol donar una noia
que aquest any me vull casar (bis)
No canto per la més xica
ni tampoc per la més gran (bis)
Canto per la mitjancera
que és la flor del romeral (bis)
I a l’amo d’aquesta casa
un do li’n vull demanar (bis)
Si me’n vol donar una filla
que aquest any me vull casar (bis)
No demano la més xica
ni tampoc la més gran (bis)
Quan so mosso de soldada
Prendré la que em donarà (bis)
Veu: Josep Garcia;
acordió diatònic, bombo i platerets: Francesc Sanvicens;
acordió cromàtic: Trini Travé
|
|
|
|
